Actualitat

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és una data per reconèixer avenços, però també per reivindicar allò que encara queda per fer. Al món de la ferreteria, el bricolatge i el subministrament industrial, la presència de la dona no és una tendència passatgera: és una realitat creixent i, sobretot, imprescindible per a l'evolució del sector.

A hores d'ara, convé ser transparents amb les dades: costa trobar una estadística pública “estàndard” que publiqui amb precisió el percentatge de dones en llocs de responsabilitat específicament als subsectors ferreteria, bricolatge, subministrament industrial, tal com els entenem comercialment, per a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. El que sí que existeix —i és el més comparable— és una fotografia de dones amb càrrecs directius en el conjunt de l'economia en general (comerç retail i gran consum i gran superfície, on encaixa part del negoci ferreter i el bricolatge).

Amb aquest marc, el “mapa” més sòlid disponible mostra que a Catalunya les dones ocupen el 33,4% dels càrrecs directius; a Espanya, la seva presència a càrrecs de direcció se situa al voltant del 34,42% (directores i gerents) i 35,15% (alta direcció) segons els indicadors ODS de l'INE (2024); i un estudi recent ens porta dades similars a la Unió Europea: la dona ocupa el 35,2% de les posicions en management.

La clau no son només les xifres, sinó la seva lectura: anem avançant, però aquest no va al mateix ritme a tots els entorns. Podem veure progressos en estructures formals (organigrames, polítiques, accés a llocs), mentre que en el dia a dia —a la botiga, el taulell, el magatzem o l'obra— continuen apareixent inèrcies i estereotips que alenteixen la normalització real.

Però, què ens diuen aquestes dades? Que l'avanç és real, però encara insuficient; i, sobretot, que darrere de cada percentatge hi ha trajectòries professionals que no sempre han estat senzilles. Perquè el repte no és únicament “estar” al sector: és progressar, ser escoltades amb la mateixa autoritat tècnica, accedir a oportunitats en igualtat i exercir lideratge sense penalitzacions implícites.

I aquí apareix una realitat que el 8M ens convida a mirar de front: els canvis culturals solen anar darrere dels canvis organitzatius. Encara que vegem més dones en posicions de responsabilitat, a les pràctiques quotidianes a nivell de carrer encara es poden mantenir bromes, comentaris, imitacions o gestos heretats —de vegades per inèrcia, altres “per fer riure”— que, en conjunt, minen la credibilitat professional i obliguen moltes dones a demostrar més per ser reconegudes igual.

Trencant estereotips: de "No em prenen seriosament" al lideratge visible

Durant anys, moltes professionals han hagut de conviure amb una barrera invisible: els prejudicis. En un sector històricament dominat pels homes, no era estrany que una dona hagués d'aportar constantment els seus coneixements sobre eines, elements de fixació, adhesius, seguretat, maquinari o solucions industrials; o que la seva experiència tècnica fos qüestionada abans que la conversa comencés.

I tot i que aquesta realitat està canviant, ho fa lentament i de manera desigual. En alguns entorns, l'evolució és evident; en altres, persisteixen vestigis del passat: des de "deixa'm parlar amb el teu company" fins a la sorpresa directa quan una dona lidera una decisió tècnica. De vegades es manifesta en microcomportaments: acudits, frases fetes, tons condescendents o "proves" innecessàries. No sempre es fa amb mala intenció; de vegades és simplement imitació del que s'ha après. Però l'efecte és massa similar: dificulta la normalització.

Aquest Dia Internacional de la Dona també serveix per destacar una cosa clarament: els estereotips limiten les persones i frenen la indústria. Quan es perd talent per manca d'oportunitats, respecte o models a seguir, tota la indústria esdevé menys competitiva.

El canvi s'està produint i és visible: cada cop més dones ocupen llocs de responsabilitat en botigues, cadenes, fabricants i organitzacions del sector. Però el repte ja no és només "arribar-hi", sinó consolidar aquesta posició: garantir que el reconeixement esdevingui automàtic, que el lideratge femení no es percebi com una excepció, i que la vida quotidiana —la conversa al taulell, la coordinació de l'equip o les relacions amb els proveïdors— no perpetuï la inèrcia. En altres paraules: passar del progrés estadístic a la veritable normalització.

Més diversitat, millor servei: el client ha canviat (i també el taulell).

La ferreteria contemporània no es defineix només pel producte que ven, sinó per com ho recomana i com acompanya el client. El mercat ha canviat: avui el client compara, consulta, cerca solucions clares i valora l'experiència completa (des del lineal fins a la instal·lació). En aquest context, el taulell es converteix en un espai d'assessorament expert, i l'equip –divers i ben format– marca la diferència.

Sumar més dones al sector no “cobrirà quotes”: millorarà la proposta de valor. La diversitat de perfils aporta noves perspectives per entendre necessitats reals: des de qui cerca una solució ràpida per a la llar fins a qui necessita una resposta tècnica precisa per a un entorn professional. Equips més diversos solen ser equips que escolten millor, comuniquen millor i resolen millor, i això es tradueix en fidelitat i creixement.

Xarxa, comunitat i referents: quan es comparteix, el canvi s'accelera

En els darrers anys han sorgit iniciatives i trobades que ajuden a visibilitzar les dones del sector, crear connexions i reforçar el sentiment de pertinença. Espais de networking i comunitat que serveixen per a alguna cosa molt concreta: intercanviar experiències, compartir aprenentatges i generar referents propers.

Això és especialment important en sectors on moltes professionals han treballat durant temps en entorns on eren minoria. Quan hi ha xarxa, hi ha suport. I quan hi ha suport, el talent es reté, es potencia i es projecta. No es tracta només d'“estar”, sinó de poder créixer, liderar i ser reconeguda.

Passar del missatge a l'acció: claus per a una normalització de debò

Reivindicar el 8M des d'una mirada sectorial implica anar més enllà del gest. Algunes accions que poden tenir impacte real en ferreteria, bricolatge i subministrament industrial:

Visibilitat de referents reals


Donar espai a responsables de botiga, tècniques, especialistes de producte, professionals de magatzem, responsables doperacions, directives i perfils comercials. La representació importa: si es pot demostrar la vàlua d'un perfil, per què no encoratjar-nos a fer-ho?

Formació tècnica contínua


El coneixement és amic de la igualtat. L'especialització en famílies de producte, normativa, instal·lació, seguretat o eines reforça el compromís professional i obre opcions de carrera.


Entorns de respecte i tolerància zero


Evitar dinàmiques que qüestionin o minimitzin la competència duna dona pel simple fet de ser-ho. La igualtat també es construeix en allò quotidià: en el tracte, en els torns, en les oportunitats, en com escoltem les nostres companyes i companys de feina.


Conciliació i organització realista

Retenir talent implica facilitar trajectòries sostenibles. Polítiques coherents i flexibilitat quan sigui possible ajuden a construir equips estables i compromesos.


Comunitat i mentoria


Connectar perfils júnior amb perfils amb experiència accelera l'aprenentatge i redueix la sensació d'aïllament. La mentoria no és només “acompanyament”: és transferència de coneixement.


El compromís d'Inofix: fer visible el valor (també el de les persones)

A Inofix creiem que la transformació del sector s'aconsegueix amb innovació, sí, però també amb cultura d'equip i de visió transversal. Apostar per la millora contínua en màrqueting, vendes i operacions significa escoltar més el mercat, coordinar millor internament i construir una experiència més coherent per a clients i distribuïdors.

En aquesta evolució, el talent femení és una peça clau. No per simbologia, sinó per realitat: perquè cada dona que lidera, que assessora, que dissenya processos, que organitza el magatzem, que impulsa la comunicació, que negocia categories o que millora la logística, eleva l'estàndard del sector.

Aquest 8M volem reconèixer la feina de totes les dones que fan possible la ferreteria i el bricolatge d'avui. I, alhora, reafirmar una idea senzilla: un sector més igualitari és un sector més modern, més competitiu i més preparat per al futur.

Notícia relacionada: Inofix reforça les àrees de Màrqueting, Vendes i Operacions.